Aragó dóna el tret de sortida a Gran Scala i l'ampliació de Cerler
Febrer 27th, 2009
Amb tot just 48 hores de diferència, la comunitat d'Aragó ha presentat a l'opinió pública dos macroprojectes d'oci amb capacitat per atraure milers de turistes i transformar comarques senceres.
Es tracta de Gran Scala a Los Monegros i l'ampliació de l'estació d'esquí de Cerler, a dues hores de cotxe un punt de l'altre. Però ambdós projectes són rebutjats per grups ecologistes, plataformes ciudadadanas i alguns partits polítics.
El projecte Gran Scala va ser presentat ahir dimecres a la tarda al municipi de Ontiñena, Osca. En aquesta localitat de 630 habitants, el consorci promotor ILD compta ja amb més de 1.000 hectàrees de terreny (veure foto) i continua el procés per a l'adquisició de 1.500 hectàrees més.
Aquest consorci està format per empreses del món del joc i les instal lacions d'oci. Està previst, per exemple, que a Gran Scala s'aixequin els parcs temàtics Spyland (recrearà el món dels espies), Spaceport (relacionat amb l'aventura espacial) i Realities Park (realitat virtual).
Segons ILD, Gran Scala serà "el parc d'oci i entreteniment més gran d'Europa" quan estigui plenament operatiu, cap a 2020. La inversió prevista sumaria 17.000 milions d'euros. ILD ha fet una aportació inicial per arrencar el projecte de 40 milions d'euros.
Aquesta "ciutat de l'oci" a meitat de Los Monegros acollirà deu casinos-hotels, quatre megaparques temàtics i altres tres mitjans, 25.000 places hoteleres i centenars de restaurants i comerços, segons ILD.
La primera fase es posarà en marxa el 2012 i les obres podrien començar abans de final d'any. Però cal tenir en compte que aquesta primera part requerirà una inversió de 7.255 milions d'euros. Segons ILD, Gran Scala espera començar amb 5,5 milions de visitants el 2012 i assolir els 15 milions el 2020.
El macroprojecte necessita una autorització especial del Govern d'Aragó, que preveu aprovar en el termini de dos mesos una Llei de Centres de Lleure d'alta capacitat.
Segons una enquesta que va donar a conèixer el diari Heraldo de Aragón el passat gener, el 86% dels habitants del Baix Cinca estan a favor de que s'instal li Gran Scala. No obstant això, el projecte és rebutjat per diverses plataformes socials i ecologistes, que s'han organitzat ràpidament a través d'internet.
Encàrrec a Norman Foster
D'altra banda, l'estudi d'arquitectes de Norman Foster serà el responsable de dissenyar l'ampliació de l'estació d'esquí de Cerler (foto), al Pirineu d'Osca. Així ho ha decidit l'empresa pública Aramón, participada pel Govern d'Aragó i Ibercaja,
L'estació d'esquí de Cerler, el passat 24 de febrer
responsable d'explotar les estacions d'esquí de la comunitat.
La nova zona esquiable tindrà una superfície de 457 hectàrees, 100 quilòmetres de noves pistes i un mínim de 27 nous remuntadors, amb capacitat per a 300.000 esquiadors més. El Grup Aramón invertirà més de 400 milions d'euros en aquest nou centre hivernal.
A més, la nova autovia A-14 "descongestionar els actuals accessos de Cerler i oferirà una nova i immillorable entrada a l'estació des de Barcelona, Lleida i Llevant", segons expliquen els responsables de Aramon.
D'altra banda, Aramon calcula que el projecte generarà una demanda de nous habitatges, tant primeres com segones residències, que comportarà una inversió de 300 milions d'euros. Aquestes habitatges "que seran executades en un termini mínim de quinze anys, es construiran al voltant dels 17 municipis actuals buscant sempre la seva integració urbanística, paisatgística i mediambiental", insisteix l'empresa pública.
Encara que el president d'Aramon, Francisco Bono, sosté que l'ampliació de Cerler serà de "gran qualitat estètica, funcional, totalment sostenible, respectuosa amb el paisatge i el medi ambient", el projecte ha estat rebutjat ja per la Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida.
Per CHA, l'ampliació de Cerler fomentarà el "pelotazo urbanístic", ja que es preveu la construcció de milers d'habitatges. A més critica que "es va a apostar pel monocultiu i la estacionalización a expenses de la neu". Per tot això, acudirà al Parlament Europeu per intentar aturar el projecte.





































